“Recorda, sempre, que la raó inicial per la qual vas començar a treballar va ser que hi havia alguna cosa dins teu que senties que, si l’expressaves d’alguna manera, podries comprendre’t millor i entendre com coexisteixes amb la resta de la societat.” — David Bowie

Hola, Em dic mireia pagès. Tot en minúscules, perquè sigui més “artístic”. El nom que em van posar, però, és Mireia Pagès i Farró. Qui soc? Una pregunta que encara no sé respondre. Potser mai en sabré. Ara em defineixo com una persona curiosa, entusiasta, insaciable i inconformista. Demà, potser no. I en aquest canvi constant és on em reconec. Si hagués de triar un superpoder, triaria ser una altra persona. No perquè no m’estimi (alguns dies més que d’altres 😉), sinó per entendre millor què vol dir ser-ho: habitar altres mirades, altres llenguatges, altres realitats. Apropar-me, encara que sigui per un instant, a formes de vida que no són la meva.

Suposo que per això em dedico a l’art. Em converteixo en un lloc de pas des d’on provocar moviment i remoure, ja sigui a través de la música, el teatre o l’audiovisual. Que allò que creo interpel·li, emocioni, incomodi o qüestioni. Que deixi rastre.

Si ho vols veure en pràctica, contracta’m o vine a veure’m en concert. I si mentre llegies això has pensat “vaja fricada”… encantada de conèixer-te.